Les col•leccions Hernández Sanz - Hernández Mora son exposades des de 2015 a l’edifici històric de Ca n’Oliver, el magnífic casal que va ser de la família Oliver, exponents de la burgesia maonesa dels segles XVII i XIX. Aquest immoble destaca per les seves decoracions interiors dels sostres dutes a terme per pintors italians, la escala imperial que esdevé tot un símbol i la torre. Dins els continguts de la exposició trobem la història de la família Oliver, un repàs a la Menorca Britànica, la importància del port de Maó, cartografia històrica de l’illa, com era la vida als segles XVIII i XIX a Menorca i l’enorme llegat artístic dels Hernández. A més consta d’un apartat de gravats del Consell Insular d’artistes contemporanis menorquins o relacionats amb l’illa. El centre consta també d’una sala d’exposicions temporals ubicada al soterrani i una sala d’actes. Les col•leccions Hernández Sanz- Hernández Mora estan formades per obra gràfica, mobiliari, arts decoratives i una extensa biblioteca d’origen menorquí, i van ser donades pel professor Joan Hernández Mora al 1983 i per Javier Hernández Montesinos al 1999. Amb la donació d’aquest últim, nét de Francesc Hernández Sanz i nebot de l’anterior, es torna a reunir la gran col•lecció patrimonial formada anteriorment per Francesc Hernández Sanz. Al 2005 es va afegir l’obra artística de Francesc Hernández Mora, fruit d’una nova donació realitzada per Antoni Seguí Parpal. La vocació de tals exposicions és preservar i divulgar el patrimoni històric i artístic d’origen menorquí que les conformen. • HORARIS Estiu ( 1 de maig al 30 d’octubre) Dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte: 10:00 a 13:30h i 18:00 a 20:00h Diumenge: 10:00 a 13:30h Dilluns: Tancat Hivern ( 1 de novembre al 30 d’abril) Dijous, divendres, dissabte: 10: 00 a 13:30h i 18:00 a 20:00h Dimarts, dimecres, diumenge: 10:00 a 13:30h Dilluns: tancat
L'actual Museu de Menorca és l'antic convent franciscà de Jesús del S. XVII-XVIII. A les seves sales s'explica la història de Menorca a través dels seus vestigis materials. El Museu de Menorca és la institució museística més important de l'illa. A les seves sales s'explica la història de Menorca a través dels seus vestigis materials. L'actual seu del Museu de Menorca és l'antic convent franciscà de Jesús, un edifici d'estil barroc que es va construir entre finals del segle XVII i principis del XIX. L'any 1835, a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, els frares van deixar l'edifici i de llavors ençà ha tingut diferents funcions fins que, finalment, es va convertir en la seu del Museu de Menorca. El fons del Museu està format per materials de Menorca procedents d'antigues col·leccions, d'excavacions i de dipòsits i donacions, tant de particulars com de diverses entitats. A la planta baixa, al voltant del claustre, s'hi troben les sales d'exposicions temporals i la sala d'actes. L'exposició permanent ocupa els pisos primer i segon, oberts al públic des de l'any 1998. Abans de visitar aquestes sales es pot veure un audiovisual que mostra un breu recorregut per la història de l'illa. Adreça: Avda. Doctor Guàrdia, s/n. 07701, Maó. Tlf: 971 350955. Fax: 971 350565 Horari d'estiu (de l'1 d'abril al 30 d'octubre): Dimarts a Dissabte, de 10:00 a 14:00 h i de 18 a 20:30 h Diumenge, de 10:00 a 14:00 h Dilluns i festius tancat Horari d'hivern (de l'1 de novembre al 31 de març): Dimarts a Divendres, de 9:30 a 14:00 h Dissabte i diumenge, de 10:00 a 14:00 h Dilluns i festius tancat Pàgina web correu electrònic: lplantalamor@dgcultur.caib.es
Seminari, 7 Ciutadella Tel. +34 971 481 297 Dimarts a dissabte 10.30-13.30 Dilluns, diumenge i festius tancat.
En 1287 Menorca és conquerida per Alfons III el Liberal, que incorpora l'illa a la corona d'Aragó. En aquest moment es comencen a construir les muralles medievals que envoltaven Ciutadella a imitació de les de Perpinyà. Es construeixen 5 bastions per protegir les cinc portes que s'obrien a les muralles, una de les quals es deia portal de sa Font, on hi ha el bastió. Amb l'atac dels turcs de 1558, les muralles es destrueixen, però no es porta a terme la reconstrucció fins ja avançat el segle XVII, a causa de la crisi soferta per la ciutat arran d'aquest esdeveniment. Entre 1677 i 1692 es construeix l'actual bastió de sa Font, amb finalitat militar. I en ell s'emmagatzema el blat, procedent dels ingressos de l'delme. La seva fisonomia exterior massissa sense gairebé cap obertura respon a aquesta funció militar. En 1869, un cop perduda la funció defensiva, el bastió va passar a mans de la Hisenda Pública. El 1881 es subhasten els lots de les muralles, i l'Ajuntament compra el bastió per convertir-lo en monument històric, i es demoleix la resta de l'drap de les muralles que envoltaven la ciutat en 1889. El 1902, en els magatzems de l'bastió, s'inaugura una fàbrica de gas per a l'enllumenat públic i privat de la ciutat per iniciativa de la Companyia general d'enllumenat per acetilè de Barcelona. El bastió en el seu origen també tenia funció d'aljub, amb una capacitat de 250.000 litres i es proveïa amb aigua de pluja. Aprofitant aquestes característiques, en 1925 s'inauguren les canalitzacions que des del bastió subministraran aigua a la ciutat, i s'obre la primera font pública de Ciutadella. Amb l'entrada en servei dels pous de l'aigua des Caragolí, aquests elements que van debilitant l'estructura de la fortificació perden funcionalitat; i, amb la restauració de l'bastió per ubicar-hi el Museu Municipal, aquests elements s'eliminen. Les obres de restauració de l'edifici s'inicien en la dècada dels vuitanta i no es conclouen fins al 1995, data en la qual s'inicia una nova fase d'ús per a aquest monument, declarat BIC, com a seu de Museu Municipal de Ciutadella
El Centro Artesanal de Menorca es un espacio de encuentro, donde se promocionan los productos artesanos, tanto tradicionale, como actuales. Tienda, exposiciones temporales, audiovisuales y actividades diversas contribuyen a dar un reconocimiento a los artesanos menorquines. El centro nace con el objetivo de ser un referente, defensor e impulsor de la Artesanía de Menorca. Hay una gran diversidad de oficios artesanos antiguos que se mantienen, tales como Cosedor de Sillas, Plateros, Apicultores, etc. Se pueden adquirir todas las artesanías en la tienda del centro. Cabe destacar la muestra de Artesanía Popular como exposición permanente, donde nos encontramos los siguientes elementos: - Pared Seca: Maestro Artesano Isaías Pons Florit. Se trata de una técnica de construcciones de pared mediante el uso exclusivo de piedras, sin cemento ni ningún tipo de argamasa. Tiene tres objetivos fundamentales: . Proteger la vegetación y los cultivos de los vientos dominantes que cruzan la isla. . Eliminar las piedras del campo de cultivo y favorecer el trabajo de arar. . Permitir el pasto rotacional del ganado gracias a la división de los campos. Todavía hoy se mantiene este método ancestral y se calcula que 70.000 kilómetros de pared seca delimitan los campos de Menorca. - Pont de Bens: Maestro Artesano Isaías Pons Florit. Con la misma técnica que la pared seca, los payeses de Menorca hacían estas construcciones en los campos de pasto para que el ganado se pudiera guarecer de la climatología. - Barreras de Acebuche: Maestro artesano Miquel Gomila Salom. En el campo menorquín abundan los acebuches, la dureza de la leña de las cuales se han aprovechado por los payeses de la isla para construir barreras que cierran las paredes secas. Su función principal es impedir que el ganado salga de su pasto. - Cerámica: Maestro artesano Arturo Gener Fuster. Uno de los elementos más comunes de elaboración de uso cotidiano en la vida menorquina es el barro cocido. Piezas como las tinas que se empleaban para hacer la colada o las jarras que podían contener agua, leche o aceite, son una muestra de la gran variedad de piezas hechas de barro.
Este establecimiento herrero data de principios del siglo pasado. El oficio de herrero era indispensable en la economia rural de esa época.El atrativo actual de esta ferreria regentada por la familia Carretero radica en el hecho de que mantiene intactas las instalaciones i los equipamientos propios de este trabajo, antes de la mecanización. Además conserva una importantísima colección de herramientas fabricados con el hierro que durante tantos años fue martilleado en su yunque.
El Centre de Geologia de Menorca neix amb l’objectiu d’impulsar i promoure la geologia de Menorca en forma d’exposició permanent. El centre pretén donar a conèixer i posar en valor un conjunt d’elements fins ara desconeguts per gran part de la societat, fomentant l’educació ambiental de la població menorquina i, a la vegada, formant part d’una oferta turística complementària de qualitat en el context de la reserva de biosfera de Menorca.
Situat en el Quarter de Cala Corb, es tracta d'un edifici construït pels anglesos l'any 1771. Plaça Esplanada, s/n Tel. +34 971 362 100, +34 971 365 947 Dilluns, dimecres, dijous i primer diumenge de cada mes 11.00-13.00
El Molí de Dalt de Sant Lluís es un bello recuerdo de los tres molinos de viento que, durante casi 200 años, caracterizaron el conjunto arquitectónico de la villa fundada por los franceses. Este molino fue construido posiblemente de forma coetánea a las viviendas que levantaron los primero vecinos. Años más tarde, en 1776, ya funcionaba el mayor molino de los tres, el Molí d'Enmig, situado en la misma calle principal a pocos metros del anterior. Finalmente, en 1780 se construyó el Molí de Baix en un solar de la calle Conde de Lannion, en la parte meridional del pueblo. El molino de viento dispone de una maquinaria de madera que aprovecha la fuerza eólica mediante las aspas que, provistas de velas, hacen girar la muela que convierte el grano en harina. El Molí de Dalt fue restaurado íntegramente en 1987, colocándose las aspas y la maquinaria para la molienda del grano. La planta baja alberga un museo etnológico, con interesantes colecciones de herramientas, aperos y utensilios del campo y de la vida domestica tradicional rural y de oficios ya desaparecidos.
Centro cultural, biblioteca. Colección de cerámica de los s. XVI y XVIII
Download your Menorca guide!