Palau Olivar

Monuments | Ciutadella

1633 A l'igual que algunes cases senyorials de Maó i altres palaus de Ciutadella, la Casa Olivar es va formar a partir de l'enderroc d'un grup de cases més petites, projectant un casal que, juntament amb el Palau de Torre-Saura, ocupa pràcticament tota l'illa entre la Catedral i el Born. Concretament, els seus orígens es remunten a el moment en què Bernat Olives va adquirir diverses cases de davant de l'església major de Ciutadella a notari Pax, per construir la seva casa. La planta s'estructura condicionada per l'estricta simetria de el cos principal de façana, enmig d'el qual es troba la porta d'entrada a la casa. L'espai d'entrada també està centrat i l'escala, lleugerament desplaçada i amb una gran claraboia, condueix a al primer pis, on es recupera una altra vegada la simetria amb la gran sala que dóna a la plaça i saletes a banda i banda. Les dependències de la planta noble es reparteixen al voltant de la gran sala vestides amb mobles comprats a Anglaterra i França i posteriorment, amb mobles isabelins d'al segle XIX. La successió de sales, amb sostres pintats i il·luminació concedida per aranyes de vidre, segueix al llarg del carrer d'es Mirador, on es forma una gran terrassa que trenca la continuïtat de la façana i produeix un espai de gran interès. Destaquen el vell menjador, amb dues valuoses taules italianes de marbre; la sala d'el rellotge que conté cadirat Chippendale de rica talla i un piano-òrgan anglès Logmann; la sala dels miralls amb carreus Lluís XV; la sala gran amb una important pintura de la Visita de la Verge a Santa Elisabet, i els retrats familiars entre els quals destaquen els de l'Paborde Marc Martí i el de l'cavaller viatger, Bernat Josep d'Olivar. La façana sembla que es va refer posteriorment ja que aporta elements típics de finals de l'XVIII i una composició clàssica: l'obra de pedra de marès vista i la gran cornisa amb el frontó, que dissimula la corba de la seva façana. La posició de l'palau enfrontat a la façana principal de la Seu li dóna un gran protagonisme, ja que delimita l'espai urbà de la plaça de la Catedral pel seu costat sud. La casa és habitada pels propietaris.