La Parròquia De Sant Antoni De Fornells

Religiosos | Fornells - Mercadal

Durant l’època bizantina (segles VI-VIII), a l’indret conegut com es Molinet des Cap des Port de Fornells hi hagué un nucli de població al voltant d’una basílica paleocristiana, recuperada gràcies a les excavacions arqueològiques realitzades dècades enrere pel Dr. Pere de Palol. Aquesta petita població, però, degué desaparèixer entre finals del segle VIII i el IX, abans de la incorporació de Menorca a l’emirat d’al-Andalus. Tanmateix, el topònim de Fornells (Portu Fornelio), d’etimologia llatina, apareix esmentat l’any 1146 en una crónica genovesa. Després de la conquesta cristiana de 1287 el topònim torna a aparèixer, lligat a una parròquia de Fornells que abastaria el nord de l’actual terme des Mercadal. Sembla que aquesta parròquia s’hauria d’identificar amb la que el Pariatge de 1301 anomena Santa Creu de Lloriac. Els topònims, Santa Creu i Lloriac, han pervingut lligats a sengles possessions, però la parroquia com a tal degué desaparèixer en la primera meitat del segle XIV davant de l’empenta de la des Mercadal. Hagueren de passar bastants segles fins que es decidís la construcció d’una església als voltants del port de Fornells. L’amenaça que el gran port natural del nord de Menorca fos utilitzat per naus enemigues aconsellà la construcció d’un castell per protegir la seva entrada. Així, l’any 1625 s’inicià la construcció del castell de Sant Jordi als voltants d’allà on els britànics aixecarien la torre de defensa. Tanmateix, les obres del castell de Sant Jordi aviat quedaren paralitzades i el 1638 el governador de Menorca, l’almirall Antonio de Oquendo, decidí canviar l’emplaçament de la fortificació per ubicar-lo a la vora del mar. Aquesta fortalesa seria batejada amb el nom de Sant Antoni; la seva construcció es perllongaria durant tot el segle XVII. Al cap de pocs anys, a les immediacions del castell s’aixecaren mitja dotzena de cases on hi habitaven els treballadors de la fortalesa, ja representades en un plànol de 1651 en el qual, a més, hi apareix una petita església que fou posada sota l’advocació de Sant Antoni Abad. Aquesta església ja devia estar operativa quatre anys abans, ja que el 1647 s’hi celebraren dos casaments i es trobava al mateix emplaçament del temple actual. A més d’aquesta església, dins del castell s’hi construí una capella que no començaria a funcionar fins la dècada de 1680. El primer capellà castrense que serví a Fornells fou el prevere Joan Bals, que començà el seu ministeri entre 1675 i 1676. Eclesiàsticament, Fornells depenia del rector de Sant Martí des Mercadal. Amb el temps, la població del raval de Fornells anavaguanyant importància i l’any 1713 ja comptava amb 97 habitants. Aquest mateix any Menorca passà a la corona britànica, per la qual cosa la guarnició no era catòlica. Els britànics utilitzaren la capella del castell com a bodega, però l’església de Sant Antoni del raval continuà afecta al culte catòlic i donava servei als pescadors i jornalers que hi habitaven. Durant aquests anys eren frares del convent agustinià del Toro els que tenien cura dels feligresos fornellers. Després de la conquesta espanyola de 1781-82, el rei Carles III ordenà la demolició de les fortaleses de Sant Felip de Maó i de Sant Antoni de Fornells. L’agost de 1782 el bisbe de Mallorca -que ho era també de Menorca- Pedro Rubio Benedicto, realitzà una visita pastoral al que només era oratori públic de Fornells que tingué conseqüències importants, ja que ordenà al rector des Mercadal que posàs un vicari resident a Fornells per atendre les necessitats de la població, que ja comptava amb 70 cases i gairebé 250 habitants. L’any 1783 el rector des Mercadal nomenava vicari de Fornells el prevere Pere Rèurer. A la vegada, s’havia fet notar que l’antiga església era insuficient per atendre una població que havia augmentat força i a la guarnició de Fornells, que continuava sent catòlica. Per això, s’iniciaren les obres d’ampliació i reforma que, en diverses etapes, donaren lloc a l’església actual. Sembla que les obres s’iniciaren l’any 1782 o 1783 i no s’acabaren fins 1808. El resultat és una església de nau única coberta amb volta de canó, dividida en quatre trams separats per arcs faixons que descarreguen sobre els contraforts els quals, al seu torn, delimiten quatre capelles per banda. L’absis és quadrat i cobert amb volta d’aresta, molt rebaixada. Als peus de l’església s’hi troba un petit cor. L’exterior és molt senzill. Destaca la torre quadrada del campanar i la façana lateral, ressaltada pel ritme vertical dels contraforts. El primer bisbe de la diòcesi restaurada, Antoni Vila i Camps, l’any 1800 consolidà la vicaria decretant que el vicari de Fornells hi tingués reserva del Santíssim i pica baptismal. El seu successor, Pedro Antonio Juano (1807), convertí Sant Antoni de Fornells en vicaria perpètua i li atorgà un districte territorial que comprenia una part important del nord del terme des Mercadal. Des d’aleshores hi hagué intents per convertir la vicaria en parròquia, però això no s’esdevindria fins l’any 1877, sota el pontificat del bisbe Manuel Mercader. El primer ecònom de Fornells fou Josep Sintes Deyà.