Cala Morell està a 11 quilòmetres de Ciutadella, situada entre les puntes de Llevant i de sa Tortera, així com dins de la cala Cul de sa Ferrada. Aquesta platja sha convertit en el tram de litoral de la urbanització homònima que sha construït al seu voltant. Aquest entrant de mar es caracteritza per tenir forma de ela, un talús de còdols i arena, penya-segats agrests, abruptes i de mitjana altura flanquejant-la, una vegetació escassa a les seves immediacions, una exposició als vents del quart quadrant, una brisa lleugera, un aigua tranquil·la, una pendent suau, un fons darena i algues, així com una afluència mitjana de banyistes locals i turistes. Les condicions marines i subaquàtiques són aptes per al fondeig dembarcacions, encara que el calat i la pernocta són dús privat. Des de la vorera daquesta platja i mirant als espadats de cada un dels marges es podrà conèixer els dos tipus de substrat geològic que componen Menorca. A la dreta es veuran els terrenys més antics (període primari i secundari), mentre que, a lesquerra, les roques ja pertanyen al període terciari. Als seus voltants es troba un barranc, on shan descobert 15 coves de lEdat del Ferro (800 anys a.C.). L'accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i els desviaments. Si la platja disposa de servei de socorristes estau obligats a seguir les indicacions de les banderes. Bandera vermella indica perill, prohibició de banyar-se. Bandera groga indica precaució, però es permet el bany. Bandera verda, es permet el bany. Bandera taronja, indica que el socorrista s'ha absentat. Si la platja no disposa de servei de vigilància o aquest no fos operatiu, sigui prudent i gaudeixi de la platja sense córrer riscs innecessaris. Les ordenances municipals prohibeixen l'accés a les platges dels animals de companyia per raons de seguretat i higiene. Principals dades tècniques 200 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 75 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Mitjà Zona de fondeig: Sí
S'Arenal donis/d'a Castell és una platja semiurbana, considerada un dels llocs més bells de la costa nord menorquina, molt propera a la urbanització homònima, alguns dels seus edificis arriben fins a primera línia de costa, situada entre Raconada d'és Forats i ses Llautanies. Aquest racó costaner es troba a nou quilòmetres des Mercadal i a 13 quilòmetres d'Alaior.
Platja de Binigaus està a quatre quilòmetres de es Migjorn Gran, situada entre les puntes Rabiosa i Rodona, així com propera a la urbanització Sant Tomàs (saccedeix a aquesta platja caminant 15 minuts des daquest núcli residencial pel Camí de Cavalls). Forma part de lÀrea Natural dEspecial Interès, que abraça des de Cala Mitjana fins a aquest racò litoral. El litoral de es Migjorn Gran poseeix penya-segats de fins 40 metres daltura, amb mànigues de mar que donen lloc a cales aïllades, verges i belles, encara que Binigaus és la primera platja de la costa sud que incompleix aquest perfil. Un entrant de mar en forma de u ha originat una rada gegantina, totalment oberta a la mar, trobant-se al seu marge esquerre Platja de Binigaus. Aquesta costa es caracteritza per tenir dimensions quilomètriques, roquissars a la seva escullera natural occidental, coberts de pinars frondosos que arriben fins a primera línia de la mar, i Illot de Binicodrell a la vessant oriental que la separa de les platges confrontants, talús pla i darena de gra mitjà amb còdols, exposició als vents de sud-est, sud, sud-oest, brisa lleugera, aigua tranquil·la i crital·lina, afluència mitjana de banyistes locals i turistes, així com una part posterior ocupada per sistema dunar i terres de cultiu. Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen el fondeig dembarcacions, ja que es registra una profunditat escassa i es troba totalment desprotegida. Entre la platja i lillot sols es pot navegar amb climatologia favorable i amb barques petites o de rems. Principals dades tècniques 1150 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 44 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Mitjà Zona de fondeig: No
Cala el Pilar està a 23 quilòmetres de Ciutadella, situada entre ets Alocs i Punta des Carregador, així com defensada per Esculls del Barco, Illa des Pinar i Esculls de sa Teula. Aquest entrant de mar aïllat dóna lloc al tocar terra ferma a una platja en forma de copinya, verge i solitària caracteritzada per tenir dimensions mitjanes, talús de grava i arena, vegetació escassa, orientació nord, onades dintensitat moderada, embat de vent fort i per estar rodejada pels empits agrests dels pujols de Marina de Santa Elisabet. Aquesta platja posseeix una font daigua potable, situada a la seva part posterior, cosa que és molt apreciada pels pocs banyistes locals i turistes que sacosten a disfrutar de la seva aigua neta i el seu bell paisatge. Caminant mitja hora terra endins es trobarà lalzinar de Son Felip. Les condicions marines i subaquàtiques desaconsellen el fondeig dembarcacions davant la seva vorera, ja que està oberta a la mar i existeixen molts dobstacles prop de la seva costa (escullats, pedres soltes i un illot). Si el navegant desitja realitzar aquesta maniobra, es recomana que sapropi a aquesta cala per loest. Laccés per carretera és senzill fins els predis de Sant Bernat, Al Putzer, Bini Canó, Sant Felip i Alfurí. En aquest punt podrà estacionar gratuïtament el vehicle particular. A partir daquí es caminarà 1,8 quilómetres (una hora) fins arribar a Cala el Pilar. Es recomana al visitant que dugui calçat apropiat, protecció contra el sol i aigua. Si la platja disposa de servei de socorristes estau obligats a seguir les indicacions de les banderes. Bandera vermella indica perill, prohibició de banyar-se. Bandera groga indica precaució, però es permet el bany. Bandera verda, es permet el bany. Bandera taronja, indica que el socorrista s'ha absentat. Si la platja no disposa de servei de vigilància o aquest no fos operatiu, sigui prudent i gaudeixi de la platja sense córrer riscs innecessaris. Les ordenances municipals prohibeixen l'accés a les platges dels animals de companyia per raons de seguretat i higiene. La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica: Oficines de Turisme - Ciutadella Informació general sobre l'illa: Oficines de Turisme - Menorca Principals dades tècniques 250 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 40 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Baix Zona de fondeig: Sí
Binibeca Nou està a sis quilòmetres de Sant Lluís, situada entre Punta Binibeca i Cala Torret, així com a devora la urbanització Binibeca o Binibéquer (de gran atractiu turístic per la seva singularitat arquitectònica, a manera dantic poble de pescadors, dissenyat per larquitecte Antoni Sintes). Des de la seva vorera sentreveu Escull Illots de Binibeca. Aquesta platja és el resultat dun entrant de mar ample, en forma de u i envoltat de roquissars de baixa altura. També es caracteritza per tenir unes dimensions mitjanes, un talús de fina arena blanca, un sistema dunar petit i vegetació de subjecció (garriga) ocupant la seva part posterior, exposició a onades i vents de component est, sud-est, una pendent suau, un aigua tranquil·la i cristal·lina, fons darena en el centre i algues als laterals, així com una ocupació alta de banyistes locals i turistes. Les condicions marines la converteixen en una zona excel·lent per practicar busseig. Cal avisar al navegant del baix, perillós i balisat, Llosa den Caragol, localitzat entre les cales Binibeca i Biniancolla, a quatre hectòmetres del litoral. Llosa den Caragol té vint metres daigua sobre ella a dos hectòmetres pel sud i set metres per la part de terra. L'accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i parant esment als desviaments. El vehicle particular es podrà estacionar gratuïtament pels voltants. Durant lepoca estival es pot arribar mitjançant el transport públic. Principals dades tècniques 400 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 40 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Alt Zona de fondeig: Sí
Cala Tirant o Arenal de Tirant es troba molt a prop de la urbanització Platges de Fornells (posseeix un mirador amb vistes panoràmiques excel·lents cap els caps Fornells i Cavalleria), situada entre les puntes Llarga i Negra, les quals conformen els límits naturals de la bocana de la gran Badia de Tirant. Aquesta platja està a 6,5 i 9,2 quilòmetres de Fornells i es Mercadal, respectivament. Aquest entrant de mar va formar aquesta cala quan va tocar terra ferma, la qual es caracteritza per tenir dimensions enormes, talús de fina arena obscura, sistema dunar i zona humida ocupant la seva part posterior (vegetació de fixació, garriga i algun pi tamarinde, així com avifauna), presència dedificis a les seves immediacions (platja semiurbana), orientació cap al nord, brisa lleugera, mar de fons i onades de força moderada. Aquesta platja es troba a linterior de la Badia de Tirant, situada entre la península occidental de Fornells i la costa oriental de Cap de Cavalleria. Cala Tirant es torna perillosa amb lembat de vent de component nord. Algunes embarcacions grosses han estat incapaces de superar els corrents que es formen al seu interior en dies de temporal. Presenta una profunditat que oscil·la entre cinc i sis metres molt a prop de la vorera, així com baixos i roques visibles. Saconsella al patró que entri i surti daquesta rada navegant a loest del centre i amb rumb sense aproximar-se a terra. Les característiques descrites anteriorment expliquen una afluència massiva de banyistes i turistes. Si la platja disposa de servei de socorristes estau obligats a seguir les indicacions de les banderes. Bandera vermella indica perill, prohibició de banyar-se. Bandera groga indica precaució, però es permet el bany. Bandera verda, es permet el bany. Bandera taronja, indica que el socorrista s'ha absentat. Si la platja no disposa de servei de vigilància o aquest no fos operatiu, sigui prudent i gaudeixi de la platja sense córrer riscs innecessaris. Les ordenances municipals prohibeixen l'accés a les platges dels animals de companyia per raons de seguretat i higiene. La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica: Oficines de Turisme - Es Mercadal Informació general sobre l'illa: Oficines de Turisme - Menorca Principals dades tècniques 570 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 90 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Alt Zona de fondeig: Sí
La naveta des Tudons és el monument funerari més conegut de Menorca i es tracta d'un tipus de tomba que només es troba a l’illa.És l'edifici més antic de tota Europa, 1500 anys abans de Crist. Està construït amb tècnica ciclòpea, és a dir, amb pedres de dimensions mitjanes encaixades en sec, sense l'ajuda de morter. Durant les excavacions arqueològiques efectuades la dècada dels anys seixanta del segle passat, amb la participació de l'arqueòloga menorquina Maria Lluïsa Serra, es van trobar els esquelets desordenats de cent individus de tots dos sexes i de totes les edats, gran part dels quals daten del segle IX aC. Detall dels forats que amb el pas del temps s'han format a la coberta de la naveta, construïda amb lloses planes. Interior de la naveta. S'aprecia que es divideix en dos nivells separats per lloses. Vista de la cambra superior de la naveta, on s'aprecien els diferents tipus de pedra emprats per a la seva construcció: més petites i regulars per a les parets, i grans lloses planes per a la coberta i el terra del primer pis. Vista de la porta d'entrada des de l'interior de la cambra inferior. Es poden apreciar les lloses que separen els dos pisos. Alguns objectes de l'aixovar funerari trobats a la naveta durant l'excavació arqueològica estan exposats al Museu de Menorca, a Maó. Els cossos, si bé estaven desordenats, anaven acompanyats dels aixovars personals amb què van ser enterrats: braçalets de bronze, botons d'os i alguna arma de bronze. També es van trobar olletes, gots de ceràmica i un tap d'os decorat, que formava part d'un estoig on es guardaven cabells d'algun dels difunts, la qual cosa és un tipus de ritual funerari habitual d'aquesta època. La forma, que recorda una nau invertida, és la que va proporcionar el nom de “naveta” al monument. La seva entrada porta a un petit corredor que condueix a la cambra superior i a una segona porta que dóna a la cambra inferior. El pis del mig i la coberta superior estan construïts amb grans lloses que actuen de bigues. No es pot entrar ni pujar a la naveta per motius de seguretat i conservació del monument.
Ningú no pot anar-se’n de Menorca sense haver conegut aquest petit port dins el gran port, capritx d’algun déu que va voler dissenyar el bressoleig perfecte per als llaüts menorquins. Als vespres, les llums del poble que guaita pel penya-segat i les dels restaurants a peu de moll dansen reflectides en l’aigua acompanyant les petites barques de pesca amarrades. És l’escenari perfecte per a un sopar amb gust de mar... O amb un gust tot altre, perquè la varietat de restaurants i bars ens deixarà escollir el menú i el preu que més ens convenguin. Als vespres d’estiu, el passeig es complementa amb un entretingut mercat hippy. Si per a la visita escollim el matí, Calesfonts continua sent irresistiblement encantador. Ens creuarem tal vegada amb qualque pescador que amarra la barca després d’una jornada de feina, i potser també amb un parell de veïnes que hagin davallat a fer el primer bany del dia en les aigües netes del port de Maó. A l’horitzó de Calesfonts es deixa veure, impenetrable, l’illa del Llatzeret, illot de quarantena dels qui volien entrar al port de Maó i que podien ser portadors de malalties contagioses, com la pesta bubònica.
Es Grau és un tram de litoral localitzat al costat del nucli costaner homònim i de Parc Natural de sAlbufera des Grau (70 hectàrees de superfície daiguas lliures -des de Cala des Grau fins Cap de Favàritx-, llacuna allargada de dos quilòmetres de longitud, 1,5 metres de profunditat, així com la zona humida més important de Menorca, la qual cosa va ajudar a que la Unesco declaràs lany 1993 Menorca com a Reserva de la Biosfera), situada entre les puntes de sa Cudia i de Fra Bernat, i en front de la seva costa sentreveu lenorme Illa den Colom. Aquesta platja està a 9,5 quilòmetres de Maó. Aquest entrant de mar ha originat una costa en forma de copinya que inclou Platja i Cala des Grau. Es caracteritza per tenir dimensions grosses, talús darena, orientació cap al nord-est, embat fluix de vent i aigua tranquil·la, gràcies a la protecció de sIlla den Colom (44 metres sobre el nivell de la mar), així com per estar envoltada de grarriga frondosa. Les condicions marines i subaquàtiques tan sols són aptes en Cala des Grau per fondejar embarcacions amb un calat menor a 3,5 metres. A la zona sud existeix una plataforma de roca, que a 60 metres de la vorera registra 1,5 metres de profunditat. SIlla den Colom i el freu que es forma amb Menorca únicament es pot navegar amb barca neumàtica, ja que escampa restinga, i per doblar-la sha de allunyar uns quatre hectòmetres per evitar sa Llosa des Cap de Mestral. La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica: Oficines de Turisme - Menorca Principals dades tècniques 590 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana: 35 metres Accés minusvàlid: No Grau d'ocupació: Mitjà Zona de fondeig: Sí
Aquest cap solitari, assotat pels temporals de tramuntana, és un dels llocs geològicament més antics de l'illa. Cap de Favàritx és una punta rocosa, de pissarra negra que forma badies en els seus dos costats. La costa té un característic paisatge amb penya-segats no molt alts i de pissarra negra i grisa que configuren un dels terrenys geològics més antics de les Balears. Les zones interiors tenen abundants i fins brolladors d’aigua que recorren la superfície fins que troben una massa de terra i es perden de nou sota ella. Entre les pissarres es poden trobar fòssils dels primers éssers que van habitar l’indret: crustacis i animalets marins de fa milers d’anys. La zona del far està molt assotada pels vents, en especial la tramuntana, i les ones superen la barrera de la costa formada per una platja de còdols, al costat del far, inundant una esplanada que en assecar-se forma una superfície blanquinosa coneguda com 'La salina'. En el marge esquerre del far es distingeix a la roca dos tipus diferenciats de materials, a més d’unes llargues vetes d’òxids ocres intensos. Diu la tradició que les nits de lluna plena, si caminem per aquests bassals màgics, rebrem els efectes benefactors del satèl·lit i l’aigua del mar: força, energia i fertilitat. A més del far, agafant el camí de Son Camamil·la arribarem a dues platges d’insòlita bellesa: Cala Presili i Cala Tortuga. Dues cales allargades i obertes al mar, d’arena fina i molt fosca la primera i de grava i més petita, però coqueta i tranquil·la, la segona. Per arribar: agafar la carretera que uneix Maó amb Fornells. En sortir de Maó, a uns 8 quilòmetres, trobarem una desviació a la dreta. Després de 6 quilòmetres, arribarem al Far de Favàritx, construït al 1922.
Download your Menorca guide!