Catedral de Menorca

Religiosos | Ciutadella

A CATEDRAL DE MENORCA En cloure a Ciutadella la conquesta de Menorca, el 1287, el Rei Alfons III ordena la construcció d'una esglèsia cristiana a l'emplaçament de la petita mesquita, de la qual se'n conserva l'antic minaret. Seria, per decisió reial, el principal temple de l'illa. catedral_9 La Catedral de Menorca, Esglèsia de Santa María fins al 1795, i successora de la Seu Episcopal del Bisbe Sever, al segle V, s'inscriu de plè en el corrent gòtic cátala. Disposa d'àmplia nau única de cinc trams, amb capelles laterals. Nau i capelles es cobreixen amb voltes d'aresta simple, que descarreguen amb contraforts massissos. La portra principal es presenta enmarcada per dues petites capelles, d'idèntica altura que les laterals. Els arcs torals, més potents que els nervis de les voltes, marquen interiorment el ritme d'aquestes. La nau es tanca a la capçalera amb absis heptagonal, de la mateixa altura que aquella i amb capelles al primer tram de cada costat. catedral_1 catedral_15 catedral_10 catedral_4 El cobriment de l'absis es resol amb voltes d'arestes de vuit costats, el més ample dels quals és el constituït per l'arc toral que li serveix de connexió amb les voltes de la nau. L' Esglèsia de Santa María, seguint el model de les esglèsies que s'aixequen a partir de mitjan segle XIII, destaca per la gran amplitud de la seva nau, de 14 metres i mig d'amplada. L' Altura interior de les voltes es de 23 metres. La principal característica del gòtic se situa en la recerca quasi obsesiva de la llum. Però la intensitat de la lum de la Mediterrània obliga a dosificar-la. Amb obertures més reduïdes s'obtenen resultats similars. Totes les capelles disposen, en el mur de tancament, d'un finestral. Els cins panys centrals de l'absis també disposen, a l'altura dels anteriors, d'un primer nivell de finestrals amb dos trencallums. catedral_5 catedral_6 catedral_7 catedral_8 catedral_12catedral_13 catedral_14 Per sobre de la motllura perimetral que recorre a mitja altura tot el perímetre de la nau i dels set panys de l'absis, s'obren esvelts finestrals de 9 metres d'altura i un trencallums. En el pany de tancament de la nau, als peus del temple, el finestral és reemplaçat, com és habitual, per un rosetó. La profusió de finestrals convertien així l'esglèsia del segle XIV en un temple molt lluminós, d'acord amb l'esperit de l'arquitectura gòtica. Una altra característica de l'Esglèsia de Santa María és que les capelles del costat Sud tenien, en origien, menor profunditat que les del costat Nord. La regularitat de la successió de capelles laterals es veu alterada en el costat Nord per l'existència de l'antic minaret, i en el cosatat Sud per la creació d'un important accés lateral, la Porta de la Llum. Al segle XVI, paral·lelament a l'evolució urbana, s'inicia un procés de profunda transformació del còs inferior del temple, a causa de les successives ampliacions. La forçada situació de la Capella de la Comunió, darrere del pany central de l'absis, s'explica pel traçat urbà de carrerons estrets; tanmateix serà més tard, amb la construcció de les noves capelles i de dependències auxiliars adosades al temple, quan l'esglèsia perd definitivament la seva característica d'edifici exempt. Un fet històric d'importància capital en la configuració actual de l'esglèsia el constitueix la invasió turca el 1558. El gran incendi que provocaren a l'interior del temple va deixar danyada l'estructura de voltes dels primers trams de la nau. El 1626 es produeix l'enfonsament parcial de les voltes situades entre el 21/4 i el 3er tram de la nau, cosa que obligà a importants obres de reconstrucció i de restauració del conjunt. A més, s'adopta la decisió d'augmentar la profunditat de les capelles del costat Sud, amb el fi d'equilibrar la reacció al pes de les voltes de la nau. Com la gran majoria dels monuments arquitectònics, la Catedral de Menorca és portadora del missatge cultural de les èpoques en què s'ha intervengut constructivament, a través de les aportacions arquitectòniques que s'han anat incorporant al temple al llarg de la seva història. Així podem contemplar la totalitat dels estils arquitectònics coneguts a Menorca des del segle XIV. Després del Gòtic de la construcció original, trobem el Renaixement a la Capella de les Ànimes i el Neoclàssic a la Capella de la Puríssima i a la Portada principal. A l'any 2003 la Catedral va ser declarada "Bé d'Interés Cultural" (BIC). Agustín Petschen i Jordi Pons Arquitectes