Sant Llorenç de Binixems

Religiosos | Alaior

Ubicada a la rodalia d’on conflueixenels termes municipalsd’Alaior, es Mercadal i Maó,l’antiga parròquia rural de SantLlorenç de Binixems acumula una llarga història. Una antiga tradició més tost llegendària remunta la seva fundació al moment de la conquesta de 1287 per voluntat d’Alfons III, el qual hauria volgut recordar així la seva victòria en una batussa contra els musulmans. Fos com fos, l’extens districte del nord-est de Menorca apareix citat en els documents de les acaballes del segle XIII com la parroquia de Favàritx. La primera noticia certa d’aquesta parròquia, però, la trobam en el Pariatge de 1301. Jaume II ordenava la fundació de la parroquia de Sant Llorenç, en terres de l’alqueria de Binixems, terme de Favàritx. D’aquesta parròquia dependria la capella de Sant Salvador del Toro, on el rector de Sant Llorenç tenia l’obligació d’anar a celebrar la missa cada dissabte. Segurament el rei Jaume II va tenir la intenció de que a Sant Llorenç s’hi concentràs un nucli de població. Però tal com succeí en altres fundacions del Pariatge, aquest intent resultaria frustrat. Això sí, la parròquia tingué una vigència d’alguns segles i, transformada en ermita, ha arribat fins als nostres dies. El seu districte parroquial, prou extens, abastava terres del termes d’Alaior (on estava situada la parròquia), es Mercadal i Maó, però els seus límits són imprecisos. Ben poca cosa sabem dels segles medievals fora del nomenament d’alguns rectors. Tampoc sabem com era l’antiga església medieval. Hem d’esperar a la segona meitat del segle XVI per trobar algunes notícies més consistents. Així, l’any 1565, el bisbe de Mallorca Diego de Arnedo delegà la visita pastoral a les parròquies de Menorca en el rector de Sineu, Llorenç Foncilles. Aquestordenà dividir el districte parroquial entre les parròquies de Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal i Santa Maria de Maó. Sant Llorenç perdia així el rang de parroquia i quedava com una església sufragània de les parròquies esmentades, els rectors de les quals n’haurien de tenir cura de manera mancomunada, la qual cosa volia dir que també es repartirien els delmes i altres rendes. De retruc, la partició tindria conseqüències en l’obreria o comissió que tenia cura de l’església de Sant Llorenç i dels actes que allà s’hi celebraven, ja que sembla que a partir d’aquell moment cadascuna de les tres universitats de Maó, Alaior i es Mercadal (a partir de 1835, els ajuntaments), nomenaven un obrer o membre de la comissió. En aquesta obreria cal veure-hi l’origen de les festes de Sant Llorenç. Ara bé, sembla que l’atenció pastoral dels habitants de la contrada es ressentí. Per això, l’any 1605, en el marc d’una nova visita pastoral, el bisbe de Mallorca Alonso Laso y Sedeño ordenava que els rectors sota la jurisdicció dels quals estava Sant Llorenç haurien de tenir cura de que cada diumenge i festes de precepte un prevereanàs a Binixems a dir missa a ensenyar la doctrina cristiana als feligresos. També havia d’administrar els sagraments cada vegada que fos requerit. Almenys des de temps bastant antics, una família de donats habitava en una casa annexa a l’església. L’any 1654 l’església de Binixems fou destruïda per un fenomen natural que a vegades s’ha dit que fou un terratrèmol, però que probablement fos un cap de fibló o un esclafit. Fos el que fos, la destrucció fou tan gran que obligà a aixecar un nou temple, que tot i les modificacions experimentades, és el que avui podem veure. L’any 1660 van començar les obres després d’haver obtingut un donatiu de 300 ducats de la Corona. El resultat fou una església de planta basilical, de construcció rústega i molt senzilla, sobretot a l’exterior, però de proporcions harmonioses. De l’interior cal destacar la cúpula que cobreix el creuer, definit per quatre arcs de mig punt sostinguts per columnes. La cúpula està sostinguda sobre petxines i queda rematada per un llanternó cobert amb volta de mitja taronja. Precisament, la llanterna i el llanternó octogonals, superposats, donen a l’església el seu perfil característic vists des de l’exterior. L’església, molt malmesa, fou objecte d’una importantreforma a la darreria del segle XIX, durant la qual s’eliminà la porxada que hi havia a la façana. Saquejada durant la Guerra Civil, l’església romangué abandonada durant alguns anys fins que l’any 1957 s’hi obrí una escola rural. Curiosament, la humil església de Binixems fou molt representada pels pintors del segle XVIII, associada a la romeria i la festa que allà s’hi celebrava. Alguna d’aquestesrepresentacions esdevé un ric retaule de les festes populars d’aquella època. Les festes de Sant Llorenç tenien l’ermita com a marc fins que cap als anys 1832-33 es traslladaren a Alaior, excepte l’ofici de completes. Fins 1907, en la colcada que anava a Sant Llorenç hi participava un representant de cadascun dels ajuntaments d’Alaior, es Mercadal i Maó. Actualment la colcada es dirigeix a l’ermita una setmana abans de les festes per dur al poble la imatge de Sant Llorenç.